L’èxit en el rendiment esportiu no depèn només de l’entrenament, sinó també de l’encert en el disseny d’una dieta que permeti als esportistes desenvolupar una determinada pràctica esportiva, adquirir resistència física i mantenir un bon estat nutritiu.
En general, els esportistes solen preocupar-se seriosament sobre el hàbits alimentaris i el tipus de nutrició més adequat per obtenir el màxim rendiment en la pràctica esportiva, i moltes vegades obliden que la correcta hidratació abans, durant i després de l’exercici físic és tan o més important que la mateixa alimentació.
La manca d’hidratació o, fins i tot, la deshidratació, que es produeix quan podem perdre grans quantitats d’aigua a través de la suor, provoca alteracions d’índole molt diversa. La deshidratació disminueix el rendiment esportiu, augmenta la sensació de fatiga, produeix desconcentració i malestar, i suposa un greu risc cardiovascular en les persones que descuiden aquest aspecte tan important de l’alimentació esportiva.
Les recomanacions dietètiques adreçades als atletes no difereixen essencialment de les pautes generals recomanades per seguir una alimentació equilibrada.
Es recomana que a la seva dieta un 60%–70% de les kilocalories provinguin dels hidrats de carboni, cosa que suposa uns 500 o 600 g d’hidrats de carboni al dia. Tanmateix, en el cas de les dones aquesta xifra no és adequada, perquè reduiria la quantitat de quilocalories provinents de proteïnes i greixos. Un mètode millor seria assegurar la ingesta adequada de proteïnes a raó d’1,5 g per quilogram de pes corporal, limitar les grasses a un 25% de la dieta i obtenir la resta de quilocalories a partir dels hidrats de carboni.
Un atleta té unes necessitats energètiques més grans que una persona sedentària. Si bé les necessitats energètiques d’un adult sedentari són entre 2.000 i 2.800 quilocalories per dia, aquesta necessitat pot augmentar en 500-800 quilocalories per hora d’exercici d’un atleta, depenent del tipus d’activitat, de la intensitat, de la durada i de l’estat físic de l’atleta.
Incrementar aquesta ingesta calòrica, a través de la ingesta dels aliments usuals de la dieta, pot suposar un problema per als atletes que participen en competicions, perquè els processos de digestió i absorció es veurien afectats durant les sessions d’exercici. És per això que es dissenyen aliments (snacks energètics) i begudes que contenen minerals i/o són fonts d’energia que ajuden a satisfer les necessitats específiques d’un atleta i que són de ràpida absorció.
