Gaudir d’una vida sana passa necessariament per fer exercici físic i seguir una alimentació equilibrada. L’exercici físic és una bona manera d’augmentar la qualitat de vida i la sensació de benestar físic i psíquic.

Si la nostra dieta és equilibrada, el nostre cos podrà disposar de tots els nutrients necessaris, no només per al manteniment de les funcions bàsiques corporals, sinó per resistir tota l’activitat diària a la qual estem sotmesos.

 Una dieta és equilibrada no només quan s’aconsegueix combinar tots els grups de nutrients (hidrats de carboni, proteïnes, lípids, vitamines i minerals) sinó quan, a més a més, ho fa en proporcions adequades.
 Si bé podem aconseguir tots el grups de nutrients a través d’una dieta correctament pensada i planificada en determinades èpoques de sobreesforç i estrès, consumim més energia i nutrients sense augmentar la seva aportació a través de la dieta. És aleshores quan pot ser necessari i adequat recórrer a una aportació específica de certs grups de nutrients, amb el propòsit de combatre l’esgotament o el cansament.
 Els minerals són un grup de nutrients indispensables per al correcte funcionament del cos humà i, no obstant això, és un grup de nutrients freqüentment oblidat, pel que en la literatura fa referència a la nutrició i la dietètica. Minerals com el calci, el sodi, el potassi i el magnesi, intervenen de manera important en els processos de contracció i relaxació muscular, en la transmissió dels impulsos nerviosos i musculars, en la correcta formació i manteniment del sistema musculoesquelètic, etc.
A través d’una alimentació variada i equilibrada és fàcil que aconseguim nivells òptims de tots els minerals que l’organisme necessita, però determinades situacions poden conduir a deficiències d’alguns d’aquests. Això succeeix en èpoques en les quals incrementem el consum de nutrients,  com les èpoques d’estrès i sobreesforç físic o psíquic, o èpoques en les quals disminuïm la ingesta de nutrients: mala alimentació, règims dietètics calòricament restrictius, malalties, etc.

La manca de minerals, ja sigui d’un o de diversos, donarà lloc a l’aparició d’un conjunt de símptomes inespecífics però importants, com la fatiga, l’apatia, el malestar, la debilitat i la manca de concentració, que variaran en funció dels minerals que ens manquin i el seu grau de deficiència.