El sedentarisme és un fenomen comú a la societat actual present, al nostre entorn laboral i al nostre temps d’oci.

El sedentarisme és un reconegut factor de risc en el desenvolupament de les malalties cròniques molt presents en el nostre entorn: malalties cardiovasculars i metabòliques, patologies musculoesquelètiques, patologies psicològiques com depressió i ansietat. Per això és tan recomanable i saludable l’abandonament del sedentarisme i la pràctica de l’exercici físic. Iniciar una vida activa quan hem estat inactius durant un llarg període de temps, per qualsevol motiu (manca de temps, apatia, incapacitat física), s’ha d’acompanyar necessàriament d’un canvi també en els hàbits alimentaris.  
Una alimentació equilibrada i en consonància amb les nostres necessitats, que no proporcioni tant els nutrients necessaris com les proporcions adequades, ens ajudarà a aconseguir i mantenir un bon estat de salut i a evitar els problemes que ocasionen, a vegades, la deficiència d’alguns nutrients. Els minerals es troben àmpliament distribuïts als diferents grups alimentaris però, a vegades, no poden mancar en determinats moments davant de certs canvis a la nostra dieta, forma de vida o altres circumstàncies que determinen més necessitats puntuals d’aquest grup de nutrients. 

Els minerals participen en processos molt diferents al nostre cos. Els necessitem perquè formen part de l’estructura dels nostres ossos i muscles i pel seu important paper en regular i controlar els processos d’obtenció d’energia, de síntesi de compostos vitals per al nostre cós, de regulació i control de l’activitat nerviosa i muscular i un llarg etcètera. La seva manca, d’altra banda, altera lògicament multitud de processos  genera símptomes inespecífics com fatiga, rampes, malestar general, apatia, depenent del mineral o minerals que ens manquin i la gravetat d’aquestes deficiències.