Al món de l’esport, s’ha estès la idea que la suplementació dietètica i/o farmacològica amb minerals poden millorar la capacitat física o, al menys, mantenir el seu nivell a la vegada que afavoriria la resistència muscular. Aquest interès es basa en diversos fets:

• Es creu que els atletes tenen uns requeriments minerals superiors als de la població sedentària, per la qual cosa s’han establert les necessitats minerals dietètiques.  
• La població esportista consumeix dietes amb una quantitat inadequada d’oligoelements.
• L’excreció d’aquests durant l’exercici és molt més gran que en repòs.
• La seva utilització en els processos fisiològics és cada vegada més gran.

Per això cal tenir en compte els oligoelements, ja que una situació de dèficit marginal implicaria un efecte directe sobre la capacitat i resistència físiques i, en casos extrems, portaria a l’aparició d’estats patològics en els quals es trobaria implicada la fatiga muscular. Per això, el coneixement del rol que desenvolupen els minerals en la funció i estructura de l’organisme és fonamental per a la comprensió de la manera en què estan participant als processos biològics i la seva relació amb la salut i la malaltia. Des d’un punt de vista funcional, la importància de determinades sals minerals durant l’exercici es deu, fonamentalment, al fet que els electròlits que proporcionen intervenen en la transmissió dels impulsos nerviosos al múscul i, conseqüentment, a la contractilitat muscular.   

En efecte, els minerals que intervenen en la funció muscular són ions positius: el sodi (Na+), el potassi (K+), el calci (Ca++) i el magnesi (Mg++). El K és un dels ions de l’excitabilitat nerviosa i muscular, juntament amb el Na, Ca i el Mg. Es coneix que les concentracions extracel·lulars de Mg són crítiques per al manteniment dels potencials elèctrics de les membranes nervioses i musculars i per a la transmissió dels impulsos a través de les unions mioneurals (nervi - múscul). La fatiga muscular i altres símptomes primers de deficiència de magnesi estan relacionats amb concentracions baixes de Mg muscular no detectables a nivell sèric (sèrum sanguini). El Ca és imprescindible durant l’exercici, ja que intervé en el procés d’ excitació –contracció del múscul esquelètic. Per últim, el Na contribueix decisivament a mantenir el volum de líquid extracel·lular i estimula l’absorció d’hidrats de carboni i aigua a nivell intestinal necessaris per reposar el dipòsit de glicogen muscular.