Per a un esportista, qualsevol exercici que fa necessita una hidratació apropiada, que influirà directament en el rendiment. L’evaporació de la suor des de la superfície de la pell és un poderós mecanisme de refredament que permet alliberar la calor produïda pel treball muscular. Per tant, el reemplaçament de líquids perduts a través de la suor és un aspecte fonamental a l’hora de dur a terme una activitat física.  
Fins fa poc, els metges, els entrenadors i fins i tot els mateixos esportistes, recomanaven ingerir la màxima quantitat d’aigua possible per evitar, fos com fos, la deshidratació.

Per tant, estem davant d’una arma de doble fil: per una banda, és convenient beure prou líquid durant l’exercici per tal de prevenir la deshidratació i, per l’altra, ingerir-ne massa podria causar un problema potencialment perillós: la hiponatrèmia.

Així, quina és l’actitud davant la hidratació per minimitzar l’aparició d’una deshidratació i d’hiponatrèmia? La resposta rau a determinar les necessitats individuals de líquid i, després, elaborar un protocol basat en aquestes necessitats individuals en què, a més a més de l’aigua, es tinguin en compte els minerals i electròlits imprescindibles per a la rehidratació. Aquest és un procés simple que pot ser el potencial d’una hidratació inapropiada.